“… Una de les coses que més em va impressionar de la guerra va ser l’arribada puntual cada dia i a la mateixa hora dels bombarders alemanys. Tant era així que programàvem la nostra vida en funció dels horaris en què venien els avions. Passaven diverses vegades al dia… Hi havia tants aparells que el sol no es veia, tot quedava a les fosques. Era un espectacle impressionant.” Testimoni d’Enric Torné que es troba al Centre d’Interpretació 115 dies.
Visitar Corbera d’Ebre i més en el marc d’un acte tan significatiu com el Correllengua, impressiona. Impressiona i t’emociona, i se t’humitegen els ulls. Quantes persones hauran utilitzat el nom del poble per decantar la balança cap a la seva banda? No, avui simplement els socis i simpatitzants de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) han vingut a mirar i a escoltar. A aprendre què tenen a dir els habitants de Corbera sobre “aquesta història que no vam triar natres, sinó que van triar uns atres”, diu l’alcalde, Antonio Álvarez.
“Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”, canta el duet Els Collons del Pare Rababa de Castellar del Vallès. Mentre el guitarrista va fent l’acompanyament, el cor canta. Una cinquantena de persones escolten des del Casal Municipal de Corbera d’Ebre, a dos quarts de sis de la tarda, cansats del trajecte (la majoria venen de Barcelona) i a la vegada colpits, per tot el que han vist i han escoltat.
L’acte central del Correllengua 2023 ha tingut lloc dissabte 6 de maig i ha començat al matí, a dos quarts de dotze del migdia. Primer amb una breu visita al Centre d’Interpretació 115 dies, que forma part del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), i després amb una passejada per les runes del Poble Vell. El que els avions un dia van destruir avui dia és art. Art i memòria. Un clam a favor de la pau. L’any 1995, a l’antic poble de Corbera d’Ebre, s’hi va crear l’Abecedari de la Llibertat, un conjunt d’obres d’art compostes per diferents artistes. Amb el pretext de representar cada una de les lletres de l’abecedari s’hi explica molt, es fa una reflexió sobre la pau, sobre els vincles bàsics que necessita tot ésser humà a la vida, sobre el que Corbera havia estat… Per dir un exemple, en només entrar, una a grossa et dona la benvinguda. És un portal, una invitació a endinsar-te en l’empremta de la història, a un altre temps. A la vegada és una al·legoria a les nombroses arcades que hi havia hagut antigament al poble.
El que alguna gent no sap és que després que els avions de la Legió Còndor i l’aviació italiana tapessin el cel, la catàstrofe mai va ser oficialment declarada. Els franquistes mai van reconèixer que havien bombardejat Corbera d’Ebre. Deien que només havien atacat la posició 337, un número que fa referència a la cota, al nombre de metres sobre el nivell del mar al qual es troba el Poble Vell. El punt més alt del turó de la Montera, però, no és res més que una petita esplanada, buida i en silenci. Tal com explica una de les guies del COMEBE: “Va ser aplanada indiscriminadament per aquells que no volien recordar”.
I per què Corbera d’Ebre? La mateixa guia ens dona la resposta: era i és un poble de pagès, en el qual s’hi cultivava raïm, olives i blat, que va tenir la mala sort d’estar ubicat en un lloc estratègic en el marc de la Batalla de l’Ebre. Per dir només algunes dades, de les 500 cases que hi havia l’any 1938, 400 van quedar tocades per les bombes… No va ser, però, fins als anys 70 del segle XX que va marxar definitivament l’última família del Poble Vell.
“La joventut no en vol saber res —de la guerra—però si els ho expliques ho escolten”, afirma un testimoni de l’any 2008 en un audiovisual que es projecta en el Centre d’Interpretació 115 dies. En ell, un altre home relata el seu costum d’arribar-se al poble en runes, fins a la casa on va néixer, i pensar en records de quan era petit.
Avui, en l’acte central del Correllengua 2023, Jaume Marfany, president de la CAL, ha afirmat: “La Guerra Civil va ser una guerra contra el feixisme i per la llibertat, però en el cas de Catalunya, va ser també una guerra per les nostres llibertats: les lingüístiques, les culturals, les socials i nacionals”. Un feixisme que als anys noranta també va ser criticat per Joan Brossa, a través del poema corpori i visual “La Bota”, que es troba al Poble Vell, i que simbolitza l’opressió exercida pel “monstre” tal com s’hi refereix Marfany.
L’acte central del Correllengua 2023 ha acabat al voltant de les set de la tarda amb el mural del Correllengua que han pintat pares i mares i infants del municipi al Casal Municipal. S’hi han escrit paraules típiques de Corbera i també de la comarca de la Terra Alta. Pateret, que vol dir formiga, abrunet, que és com li diuen a l’oreneta, o reclau, que significa escorpí. Nens i nenes ben petits han deixat testimoni del seu llegat, de la mateixa manera que els adults avui dia ho fan explicant tot el que els seus progenitors van viure.
