El passat dimecres 30 d’octubre va presentar-se el llibre “Avi, et trauré d’aquí!” del filòleg Joan Pinyol i Colom a la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), al barri de Sants de Barcelona. A l’acte hi van assistir una trentena de persones que, després de l’exposició del cas investigat al llibre, van conversar i intercanviar informacions i situacions personals referides a crims de la Guerra Civil Espanyola i de la posterior repressió Franquista. L’animat debat va culminar amb la signatura de llibres facilitats per Edicions Saldonar i la llibreria cooperativa La Ciutat Invisible.
L’escriptor capelladí, que enguany ha presentat en vint-i-nou ocasions la seva obra, va iniciar la intervenció dedicant el llibre a la resta de víctimes del règim franquista, moltes d’elles enterrades al Valle de los Caídos i encara per identificar. De la mateixa manera, va relatar el procés de filmació del documental amb un equip del programa “Sense Ficció” (Televisió de Catalunya) que va seguir els seus passos mentre resseguia la història del seu avi. El seu afany, va afirmar, no era únicament el d’escriure un llibre o produir un documental, sino el d’empoderar a altres persones que tinguin una situació familiar similar i vulguin lluitar-la.
A continuació, l’autor va situar la figura del seu avi en el context de la Guerra Civil Espanyola amb un relat que combinava elements militars, històrics i polítics amb qüestions quotidianes i familiars. Sense haver arribat a entrar en combat, el soldat republicà Joan Colom va morir de tifus a una presó franquista i va ser enterrat a una fossa comuna a Lleida. No va ser fins el 2008, però, que la família Pinyol Colom va esbrinar que el seu avi ja no era al cementiri lleidatà sino que va ser traslladat el 1965 al Valle de los Caídos, el mausoleu franquista que va obligar milers de víctimes del feixisme a ésser enterrats al costat del seu botxí.
La recerca que la família va realitzar va ser profunda i concreta: va arribar a criptes fosques i humides dins el Valle de los Caídos i a detalls tant específics com els jornals pagats als enterramorts. Així, la reconstrucció de l’espoli del cos ha dut a l’escriptor Joan Pinyol a determinar que, en l’actualitat, és perfectament possible identificar i exhumar el seu avi per portar-lo a Capellades. En realitat és una qüestió de voluntat política, va afirmar rotundament.
Finalment, Joan Pinyol va mostrar una sèrie de vinyetes i caricatures extretes de diaris sobre el règim que convidaven a la reflexió i el debat col·lectiu. L’intercanvi d’històries familiars i informacions personals que es va produir a continuació va demostrar que el tema és viu i que el conflicte segueix obert. No podem obviar que la setmana anterior s’havia exhumat el dictador del ‘seu’ Valle de los Caídos. Un fet que sorprèn perquè, com va ironitzar l’autor, és l’única família que ha tret el seu familiar del mausoleu franquista.