Cada any la xarxa de correllengües va arribant a més territoris de parla catalana. Una prova d’això és la gran festa de la cultura i la llengua catalanes que s’ha celebrat aquest mes de novembre al Casal de Puègserguièr, un municipi occità pertanyent al departament francès de l’Erau.
“Poder portar al municipi un acte que se’n diu Correllengua és un orgull”, afirma Floreta Lluís Gual, una de les coordinadores del Casal i una de les encarregades d’haver portat el Correllengua a Puègserguièr. “És una manera de mantenir un lligam amb la Catalunya del Nord (que ja en tenim bastant) però, i sobretot, amb la Catalunya del Sud, el País Valencià i Ses Illes”.
L’esdeveniment, celebrat el passat divendres 10 de novembre, es va organitzar gràcies a dues entitats: Patatr’Oc, encarregada de gestionar el projecte del Casal, i Goulamas’k, una associació que promou diversos grups locals i que a la vegada gestiona el grup d’ska punk occità/català del mateix nom.
Aquell dia, a partir de les 18.30 h, el Casal de la població va acollir una tarda plena d’actuacions musicals, amb un marcat segell català i occità. Aquest és el cas dels conjunts Santa Patchole, de cúmbia occitana i catalana, del grup juvenil de reggae i arrels llatines Arpians i del projecte Indy, una proposta de fusió musical entre el rock acústic, les cançons de pirates i les passejades folklòriques impulsada per un dels membres de Goulamas’K.
Un origen comú que es remunta en l’èxode republicà de 1939
No és casualitat que a Puègserguièr, aquest poblet occità de poc més de 3.000 habitants, hi hagi una forta arrel catalana-occitana. Gran part de les famílies que hi viuen són originàries del Principat o del País Valencià i tenen com a història comuna la retirada. “Avui dia, la doble cultura catalana i occitana és un element central en la construcció cultural del poble”, explica Lluís Gual.
En aquest context, el Casal hi té un paper fonamental, com a “principal refugi social i cultural del municipi”. Creat ara fa trenta anys, es tracta d’un espai autogestionat que viu únicament de les adhesions dels seus membres i de les activitats i dels actes que s’hi organitzen.
La llengua i la cultura catalana i occitana, en aquest cas, hi tenen un paper fonamental, com a eixos vertebradors de les activitats setmanals que acull el recinte. Aquest és el cas dels cursos de català/occità, dels tallers de danses populars i dels assajos del grup de gralles i percussió “Els Manja Perdigals”.
Més concretament, els cursos de llengua tenen una particularitat: es compaginen amb la cuina. “Tenim una cuina al Casal i cada setmana qui vol proposa un plat que sap cuinar. Tots junts preparem el menú, guiats pel cuiner del dia, i construïm frases, ens preguntem les diferències entre el català i l’occità, aprenem vocabulari i acabem menjant tots junts”, explica Lluís Gual.
Es tracta d’un espai en el qual cada dijous “es fa servir la llengua en una situació quotidiana, sense que hi hagi cap pressió sobre el nivell que té cadascú”, afegeix aquesta coordinadora del Casal.
Una altra de les activitats destacades d’aquest curs és la que se celebra els dimecres a la tarda. Aquesta comença amb un espai de venda de llegums, que proporciona un hortolà del poble, i continua amb un sopar popular. En acabar, els assistents participen en un taller de balls tradicionals.
Trenta anys de trajectòria, són molts anys d’esforços i anhels compartits. Segons Lluís Gual, són la unitat, les ganes i la voluntat les que han permès tirar endavant el projecte del Casal de Puègserguièr al llarg de tot aquest temps. També és gràcies a aquesta voluntat que enguany s’ha celebrat una festa com la del Correllengua.