El passat dissabte dia 6 de maig els grups del “xerrem junts” del barri de Sants de Barcelona van fer una sortida a Bellmunt del Priorat. A continuació, es pot llegir un relat que ha escrit en Saoka Kingolo, agent dinamitzador del projecte i membre de l’equip gestor.
RELAT D’UNA EXCURSIÓ AL PRIORAT
El passat dissabte ens vam reunir xerraires i guies del “xerrem junts” a la plaça de Sants per agafar l’autocar que ens duria a Bellmunt del Priorat. La mitjana d’edats dels excursionistes rondava els 60 anys i l’ambient era familiar i de molt bona companyonia. La clemència del temps d’aquell dia va ser un altre element que presagiava uns moments de bons records durant tot el viatge.
Un cop arribat a Bellmunt, després d’una petita paradeta per recollir una companya d’Òmnium veïna de la zona i ajudant de guia, vàrem anar a visitar el Museu de les Mines. L’equipament està instal·lat a l’espai on hi havia l’antiga empresa minera del poble, una de les més importants de la zona.
Ens vàrem endinsar fins a uns 35 metres de profunditat i vàrem poder descobrir com treballaven els miners de fa un segle. Vàrem aprendre les normatives que tenien i les condicions salarials i socials, entre d’altres.
Qualsevol persona que faci una visita guiada a aquest museu surt amb molta informació de la vida dels miners i de la situació econòmica i sociopolítica de l’època amb les seves repercussions directes al modus vivendi del Priorat.
El dinar va ser en un ambient amè i plausible al costat d’una piscina als afores del poble on tots vàrem poder establir converses en petits grups, intercanviant-nos de tant en tant de grup i compartint el menjar que portàvem entre tots. En una petita colla, la canalla es va posar a jugar sota un sol radiant però agradable.
Feta una curta digestió i alguna necessitat biològica, era l’hora de tornar a agafar l’autocar cap a Montblanc. Allà vàrem ser rebuts per un regidor qui ens explicà la història resumida del poble. Vàrem començar la immersió memorística a l’entrada de l’Ajuntament i la vàrem acabar a la sala dels plens municipals.
Un cop acabada la benvinguda oficial, va ser el torn improvisat d’una visita a l’església més important de Montblanc i una de les més històriques del país. Un sumptuós quadre bastit amb un estil d’elegància suprema que compta amb una llarga història entre l’edificació inicial i unes reformes i remodelacions intempestives.
A continuació va arribar l’hora de la visita al Museu dels oficis de Montblanc, un encant d’edifici modest i fornit d’un important material on vàrem poder visionar la història de Sant Jordi en la versió de Joan Amades.
Com que el dia no deixava d’acompanyar aportant el seu gra holístic, la plaça major del poble montblanquí es va convertir en un gran estudi de fotografies de record de l’expedició, una sortida que ja arribava al final del seu programa pel retorn a la ciutat de Barcelona.
