El dimarts 22 de maig va tenir lloc a l’Espai Jove la Fontana la jornada ‘Camins cap a la cohesió social’, una activitat participativa que promovia una reflexió al voltant de la llengua i la cohesió. Des d’un enfocament pràctic i dinàmic, la jornada va ser una bona oportunitat per compartir experiències i accions que promoguin la cohesió social.
Per començar, vam parlar dels camins cap a la cohesió a través de la paraula i l’acció: distància, contacte, convivència, participació i compromís. El primer pas consisteix a superar distàncies i connectar amb signes d’aproximació, després cal trobar-se sovint i comunicar-se, a continuació és idoni participar en activitats conjuntes i finalment construir país cooperativament.
Enguany el lema del Concurs de microrelats era “Gent diversa, un país i una llengua compartida”, i per això vam voler llegir alguns dels textos per comprovar, entre tots els assistents, si els passos del camí de la cohesió (distància, contacte, convivència, participació i compromís) eren presents als microrelats.
Aquest exercici ens va servir per aprofundir en el concepte de cohesió, i van sorgir reflexions molt interessants sobre aquest tema. Es va posar en relleu la diversitat present a Catalunya, amb gent d’orígens molt diferents que permet que tots aprenguem de tots. Així, és molt important que tinguem present el principi de ciutadania: que tothom se senti ciutadà.
També es va plantejar que entre l’estadi del contacte i la convivència, hi ha un pas intermedi: el coneixement. És important que els nous parlants tinguin l’oportunitat d’aprendre la llengua i la cultura del país, però la resta de la ciutadania també ha d’intentar conèixer la llengua i la cultura dels nous parlants. L’A tota veu o la celebració del Dia de la Llengua Materna són dos exemples clars de propostes que ajuden a promoure la cohesió social. Al mateix temps, la ciutadania ha de fer l’esforç d’acompanyar-los en el procés d’apropiació lingüística. Per això, l’oralitat és fonamental: per tal de conèixer una llengua és important portar el català més enllà de les aules, al carrer.
El paper de la llengua és clau. No només és un llenguatge, sinó que també és la porta d’entrada a la societat catalana i un mitjà que condueix a la cohesió. Cal reconèixer la dedicació de les persones que s’esforcen dia a dia per aprendre el català, i destacar que cada llengua transmet una forma de pensar pròpia, de manera que conèixer una nova llengua també suposa conèixer noves maneres de veure el món.
Per acabar, vam demanar la participació dels assistents per tal que comentessin iniciatives socialment cohesives que es podien dur a terme des dels contactes que ofereix el veïnatge, la feina, els serveis de la ciutat, les associacions, les celebracions socials, etc. Entre els assistents hi havia representants de la comunitat islàmica local, del Consorci per a la Normalització Lingüística i de l’equip gestor del “xerrem junts”, el projecte de la CAL. Vam tenir l’oportunitat de conèixer les iniciatives i la tasca realitzada per les tres entitats i vam establir enllaços de col·laboració per crear sinergies que promoguin la cohesió social.
Recull d’imatges de l’activitat
