Deus, rierols, rieres i rius de parla catalana que omplen el país de cohesió i de gent que l’estima
Catalunya necessita superar els índexs baixos d’ús social de català, tal com ens mostren els estudis estadístics. Ens hi va la pervivència de la llengua i la cultura. Persones, entitats i organismes que treballen per la llengua ja fa temps que posen fil a l’agulla, però cal incrementar iniciatives que facin créixer l’hàbit d’usar el català en les relacions personals, laborals i ciutadanes.
Les deus del català
En molts indrets de Catalunya hi ha persones proactives i col·lectius relacionats amb el món educatiu o amb el tercer sector que, en vista de la situació precària de l’ús social del català, estan en bona disposició d’impulsar de manera voluntària iniciatives, projectes o campanyes que el facin créixer: hi participen o les afavoreixen des de la seva disponibilitat individual o corporativa. Són les deus[i]. La CAL s’acosta a aquestes deus, els dona a conèixer el projecte xerrem junts i els ofereix l’oportunitat operativa d’incorporar als mateixos equipaments espais nous de trobada i comunicació en català, una oferta que germina en l’àmbit on es mouen i que les enforteix com a entitats socials.
Els rierols i les rieres
Hi ha moltíssima gent a Catalunya que està lluny d’adquirir de manera activa i plena el català, sigui perquè no ho veu necessari, perquè li cal ocupar-se d’assumptes més peremptoris, perquè desconeix camins practicables per accedir a ofertes formatives, perquè té entrebancs per accedir-hi, etc. Les deus esmentades poden convertir-se en facilitadores d’aquest camí cap a l’apropiació lingüística. Les entitats a les quals s’apropen sovint les persones allunyades del català poden ser rierols o rieres on germini i borroni l’interès —la comprensió[ii], l’expressió[iii]— per la nostra llengua a partir d’activitats orals en català. Són activitats diverses, moltes de caire puntual (esdeveniments, xerrades, festes, etc.) i altres amb format més rítmic i constant (activitats escèniques, tertúlies, etc.). Entre aquestes darreres hi ha la constitució de grups de conversa de ritme setmanal, com els que proposa el projecte xerrem junts, amb material i orientacions facilitadores.
La CAL coopera amb les entitats que fan seva la proposta de grups de conversa en el disseny i la difusió de l’activitat del xerrem junts: engega el grup o els grups i acompanya els voluntaris, ja formats, per mitjà dels gestors del projecte.
El corrent d’aigua de tots aquests rierols i rieres —la parla catalana— va creixent progressivament: el català és copsat com una llengua de convit, d’oportunitat, de valor i de país. Els nous parlants es comuniquen cada cop amb més èxit en català, cosa que n’enforteix el desig, la il·lusió i la voluntat d’expressar-s’hi. Es connecten al català.
Els grups, tot i no ser excessivament nombrosos (la mitjana és d’unes vuit persones), reforcen la imatge i els objectius de l’entitat que els acull, possibiliten reconeixement i cohesió entre diversos, fan que els partícips millorin en català, donen informació sobre la cultura i la història del nostre país i són terra adobada de relació i comunicació ciutadana.
Els rius d’adquisició lingüística
Tant les escoles d’adults com els centres de normalització lingüística i les escoles oficials d’idiomes —recursos públics d’aprenentatge intensiu, organitzat i diversificat de català— estan amatents a acollir persones interessades a aprendre’l i practicar-lo. Són rius carregats d’una aigua que abasta totes les característiques de la llengua: habilitats, registres, nivells de competència, diversitat d’usos… Uns rius que fan nous parlants competents i acreditats.
Les persones voluntàries conductores dels grups de conversa fan alhora de corretja de transmissió de l’oferta d’ensenyament formal: s’assabenten de les propostes dels organismes públics (cursos, parelles lingüístiques, esdeveniments en català, etc.), les fan arribar als assistents dels grups i ajuden a contactar-hi. Així, fent una mirada externa, es pot veure finalment com unes entitats socials que tenen grups de conversa es converteixen en aliades d’aquests organismes públics i dels seus eslògans: Connecta’t al català. Vine i aprèn-ne, per exemple. La CAL ha estat facilitadora d’aquesta connexió, encara que el nom xerrem junts no aparegui en primera plana. La CAL, en aquest cas, és com les impremtes: quan es presenta un nou llibre es parla de l’autor, del contingut i de l’editorial, però ningú no esmenta gairebé mai la impremta, ben indispensable perquè el llibre arribi a ser una realitat tangible!
Aquesta és la funció bàsica del projecte: teixir confluències entre els tres partícips socials: persones o col·lectius conscients de la necessitat d’impulsar el català, gent allunyada de la nostra llengua i ens públics encarregats d’ensenyar-la. De les deus a les rieres i de les rieres als rius tot practicant la conversa. I així, enmig d’aquest curs d’aigua de catalanitat i d’entesa, teixir cohesió social i estima del país que ens acull.
Jordi Esteban
[i] Persones jubilades del ram de l’ensenyament o de professions socials, ex-funcionaris de l’administració local o autonòmica, direccions i AMPA d’escoles de primària, membres d’associacions culturals o cíviques, biblioteques, centres cívics, entitats de suport a la immigració, parròquies, socis d’Òmnium Cultural o de Plataforma per la llengua, sindicats, agents de programes d’inclusió sociolaboral, entitats d’atenció a persones en condicions específiques, etc.
[ii] El projecte xerrem junts, en l’etapa inicial, treballa la comprensió bàsica i l’aprenentatge de fórmules força usuals.
[iii] El projecte xerrem junts promou les pràctiques de conversa per adquirir bagatge i fluïdesa en la parla.